1.- CR-84 Ciclo-ruta de la Conselleria d’Infraestructures i Transports, direcció la Vall de Vernissa

2.- EL RIU SERPIS

El riu Serpis i el seu entorn, entre Alcoi i la desembocadura a Gandia, va ser declarat l’any 2007 Paisatge Natural Protegit de la Comunitat Valenciana, per part de la Conselleria de Territori i Habitatge. Posseeix una longitud de 50 quilòmetres i una superfície aproximada de 10.000 hectàrees, és un espai singular pels seus valors paisatgístics, ecològics i culturals, derivats d’una relació històrica harmoniosa entre l’home i el medi natural. Els pobles d’aquest ampli territori, agrupats sota el fil conductor del riu, dibuixen un itinerari cultural on el paisatge es transforma en història. El riu, una vegada ha abandonat l’estret pas per la zona muntanyenca, a través dels espectaculars paratges del barranc de l’Infern al Racó del Duc, arriba a la planura pel terme municipal de Vilallonga. És, en aquest lloc, on el riu s’eixampla i perd desnivell, alhora que va excavant un llit cada vegada més profund, amb amplis meandres curulls de vida.

El meandre de la Catorzena constitueix un exemple paradigmàtic d’aqueixa històrica relació entre el medi natural i l’acció de l’home, un paisatge fluvial que integra camins i sendes, que queda ressaltat per la successió de camps agrícoles i marges de pedra, guanyats a la difícil topografia d’una conca irregular amb fortes avingudes. Ens trobem davant un espai d’una naturalesa desbordant, se succeeixen ràpids pedregosos i amplis recessos pels quals flueix l’aigua tot l’any, que al costat d’una frondosa i sorprenent vegetació de ribera, serveix de refugi a una variada fauna, on abunden aus, peixos, amfibis, mamífers, rèptils o insectes característics d’aquest tram del riu.

3.- CAMPINA CATORZENA

Et trobes al bancal conegut com l’Alteró, al teu voltant pots observar la concentració de fragments ceràmics més alta de tot el terme municipal. És part del jaciment de la Campina-Catorzena que documenta la intensa romanització dels espais rurals mediterranis al segle I dC. Unes magnífiques condicions geogràfiques, de fèrtils planures i aigües, junt a una climatologia molt favorable, possibilitaren l’assentament de nombroses vil·les agropecuàries a la Safor.

Encara que hui molt arrasada, a la vil·la de la Campina-Catorzena cal suposar-li un espai edificat noble com a residència del propietari, junt a diverses dependències i annexos, com les vivendes dels servents, els magatzems, corrals, el cup o l’almàssera; però, sobretot, la terrisseria, de la qual queden restes evidents a la partida de la Catorzena.

Aquesta terrisseria se situa en la riba dreta del riu Alcoi, on els dipòsits de les terrasses fluvials són argiles roges de qualitat, aptes per al seu aprofitament com a matèria primera. La seua producció més representativa va ser la d’àmfores destinades al transport i comercialització del vi i l’oli local, que a través de la mar arribaven en vaixell fins a la península d’Itàlia i Roma. Els tipus més freqüents són els contenidors de vi, producte que degué ser la base de l’economia de la vil·la, mentre que les àmfores per a l’oli estan menys representades, el que fa suposar una producció més restringida d’oli. A més, el registre arqueològic documenta la producció de materials de construcció: teules, rajoles, tubs, etc; així com, una àmplia mostra de tipologies de ceràmiques comunes. Són també abundants els fragments de ceràmiques importades i de luxe, sobretot de ceràmica sigil·lada.

4.- EL TARONGER

Pareix que el taronger arriba a les nostres terres introduït pels àrabs ara fa uns quants segles. Però no va ser fins entrat el segle XIX que el seu conreu es farà intensiu a les terres de regadiu de la comarca. De fet l’any 1851 tan sols hi havia un hort de dues fanecades plantat de tarongers al terme municipal de Potries. Aquest nou conreu anirà substituint progressivament els cultius de fruitals i moreres, de vinyes i cereals o de dacsa i hortalisses, que s’havien donat històricament a l’horta regada amb les aigües del riu. A poc a poc, el cultiu s’estén fins a colonitzar també els espais de secà, camps d’oliveres, garrofers o ametllers desapareixen de l’espai agrari a mesura que proliferen els pous i motors d’extracció d’aigua del subsòl.

Des d’aleshores els agricultors hagueren d’aprendre les noves tècniques que requeria el cultiu: empeltar, esporgar, sanejar, adobs, plagues; així com perfeccionar el procés de recol·lecció i transport.

Però va ser la comercialització el motor de l’expansió de l’economia citrícola, la gran demanda exterior afavoreix l’augment d’indústries complementàries i de la mà d’obra relacionada amb la recollida i tractament de la fruita per a l’exportació. Pertot arreu sorgiran magatzems per tractar i comercialitzar una producció en augment. Aquest sector es constituirà des d’aleshores en la base de l’economia comarcal, a més d’un seny d’identitat dels saforencs i valencians. Un bagatge cultural propi que hem de conservar davant el període de crisi que afecta el camp valencià, i més concretament el cultiu intensiu del taronger.

5.- ÀREA RECREATIVA DE LA CASA CLARA

Àrea de descans amb aparca-bicis i taules picnic per gaudir al costat de monumentals figueres, un antic partidor d’aigües i el soroll relaxant de l’aigua que emana de les séquies d’aquest.

6.- ARRIBADA A POTRIES

Et proposem un assossegat passeig pels tranquils carrers del poble, per racons que conserven tota l’autenticitat dels menuts i típics assentaments rurals amb segles d’història. Descobreix dins dels seus murs el singular patrimoni monumental i etnològic que, generació rere generació, han sabut conservar viu els habitants de Potries.

El nucli històric presenta la tradicional disposició dels menuts nuclis urbans medievals, d’indubtable origen andalusí, assentats entre els turons muntanyencs i les planes cultivables. Aquest fet condiciona la morfologia de la trama urbana, amb carrers estrets, sinuosos i, sovint, costeruts. La majoria dels edificis són hereus de l’arquitectura vernacla desenvolupada entre la fi del segle XVIII i el començament del XX; conservant, açò si, la tipologia clàssica de les cases tradicionals d’agricultors.

7.- CAP A LA VIA VERDA DEL SERPIS 

Una vegada en Potries podem enllaçar amb la Via verda del Serpis (direcció Vilallonga), així es denomina a l’antic traçat ferroviari del tren dels anglesos. El traçat és un museu natural a l’aire lliure on creuarem un dels paratges més espectaculars de la comarca de la Safor: el Racó del Duc.