La devoció al Sant de Potries

Potries abans de la conquesta constituïa un nucli de població musulmana depenent del castell de Rebollet i, com a altres pobles de la comarca, així va continuar durant quasi quatre-cents anys conservant els seus costums i religió, però des d’aleshores, com a vassalls sota el domini dels senyors cristians. Aquest fet fou determinant en l’inici de la devoció de sant Blai a Potries, és a dir que el poble estigués habitat per moriscos que calia evangelitzar.

El model de santedat, els dels sants auxiliadors i les seues relíquies, han sigut determinants al llarg de la història per la consolidació de la fe cristiana a nous territoris, i per l’evangelització de les gents paganes. A més a més, el culte a les seues relíquies servirà per reforçar nous espais sagrats guanyats als infidels. Però, què diferencia el llogaret morisc de Potries d’altres similars, perquè hi arribés ací la relíquia?

La resposta potser tingui relació amb el fet que al nostre municipi habita una influent família morisca, els Boamit; de la qual lamentablement tan sols coneixem hui escasses referències. El seu poder econòmic estaria fonamentat en la possessió emfitèutica i cultiu de la terra, potser també en la ramaderia, però especialment en la seua dedicació al comerç del sucre. Com ocorria amb altres famílies d’aquestes característiques, hagueren d’assumir els càrrecs públics de les comunitats locals a les quals pertanyien, i segurament representarien veladament l’autoritat religiosa musulmana. Aquesta darrera afirmació estaria avalada per una magnífica troballa ocorreguda a una casa de Potries l’any 1789, es tracta d’un interessant i valuós conjunt de llibres àrabs. L’investigador Juan Bautista Vilar, considera el fons bibliogràfic àrab de Potries com el més important de quants es tenen datats a l’àmbit valencià, qualificant-lo de biblioteca en comparació amb altres descobriments bibliogràfics similars. Seria lògic pensar que aquest conjunt bibliogràfic pertanyeria a una família establida al lloc de Potries, una família amb prestigi econòmic i social que assumiria els càrrecs públics de la seua comunitat, inclosa l’autoritat religiosa, i com hem pogut veure encaixa perfectament amb les característiques dels Boamit de Potries. Inclús podríem pensar, pel volum i la qualitat suposada dels llibres, que els dirigents espirituals de l’aljama de Potries, a més a més de ser dipositaris dels preceptes de l’Alcorà, segurament exercirien una certa influència per la transmissió, també veladament, de la doctrina islàmica. I d’això segurament les autoritats religioses de l’època tenien constància o sospita, per tant es necessitaven nous arguments i recursos per actuar en un lloc on possiblement durant segles s’havia donat una certa permissivitat per a l’estudi, pràctica i difusió de l’islam.

En aquesta conjuntura, es va produir durant l’any 1535 una important rectificació o remodelació de les parròquies a la diòcesi de València, i Potries es constituirà des d’aleshores en una Rectoria de moriscos depenent de l’església d’Oliva. Podem suposar que es donaria una assistència espiritual dels habitants moriscos de Potries, per part d’un rector, però no tenim massa clar de quina manera ho faria; pensem que, també és molt probable, que en aquest moment es donarà el traspàs al culte cristià del tradicional espai sagrat musulmà, la mesquita. Però, no serà fins a l’any 1574, amb l’arquebisbe Ribera, que es crearà la parròquia de Potries sota l’advocació dels Sants Joans, independent ja d’Oliva i amb l’annex del lloc de Beniflà, i segurament en aquest moment es consagrarà algun altar o capella a sant Blai, en un edifici de nova planta, o bé modificat, que es constituirà des d’aleshores en l’espai sagrat i referent espiritual del municipi.

Ens trobem a la fi del segle XVI amb un lloc de moriscos on s’ha consolidat un nou espai per al culte cristià, tot en consonància amb la reforma de la diòcesi valentina i el moviment contrareformista que encapçala la monarquia hispànica, i on segurament, per reafirmar l’evangelització dels nous cristians, arribarà en el moment de consagració del temple, la relíquia d’un sant molt venerat per l’església cristiana, sant Blai.

I això coincidiria amb un moment històric particular, com va ser la incorporació dels estats del Comtat d’Oliva a la casa dels Borja, ducs de Gandia. L’any 1551 el IV duc de Gandia, Francesc de Borja, ingressa en la Companyia de Jesús, deixant el títol del ducat al seu fill Carles de Borja i Castro, que poc abans (1548) s’havia casat amb Magdalena de Centelles i Folch de Cardona, germana de Pere Centelles, comte d’Oliva.

L’any 1569 va morir Pere de Centelles sense descendència, les àmplies possessions del comtat d’Oliva, tant al regne de València com a l’illa de Sardenya, corresponien per herència a la seua germana Magdalena. Però es plantejaren reclamacions, amb un seguit de llargs i costosos plets, confirmant-se el dret de Magdalena a l’herència per sentència de l’Audiència de València (1581), ratificada aquesta pel Consell d’Aragó (1594). L’1 de febrer de 1595, Magdalena de Centelles i Folch de Cardona prendrà possessió de la Baronia, Castell i Terme de Rebollet. Culmina així una vella política territorial dels Borja, la d’incorporar sota el seu domini els senyorius saforencs

Pere de Borja i Centelles, segon fill dels ducs de Gandia, reivindicà els seus drets sobre els estats d’Oliva, rebent, ja al segle XVII, la vall de Cofrents i Aiora. Aquest personatge aspirava realment a heretar els territoris que formaven el nucli central del comtat a la Safor. Segons testimonia Eugeni Ciscar Pallarés, és conegut o apareix als documents indistintament, com Pere Centelles, Gilabert Centelles, o Ramon de Riusec. Trobem la utilització als documents oficials del cognom matern, com un fet simptomàtic de les seues aspiracions, i podria ser que es degués al fet que estimava realment, d’una banda, un territori on possiblement va passar llargues estades, i, d’altra, un noble llinatge que hauria de conèixer perfectament.

Un altre fet que vindria a corroborar aquest desig de Pere de Borja, respecte a la possessió dels territoris de la baronia de Rebollet, estaria en la construcció a Potries d’un nou palau rural, del qual sabem, Pere de Borja és el propietari l’any 1611, i que nosaltres pensem té una relació directa amb la possible arribada de la relíquia a l’església de Potries.

Per altra banda, hem relacionat la construcció d’aquest nou edifici amb qüestions merament econòmiques, relacionades amb el control i fiscalització d’un conjunt de propietats que des d’aleshores els Borja han d’administrar. El lloc triat per aquest nou referent del poder senyorial al terme de dalt va ser Potries, lluny dels centres que havien exercit el poder senyorial fins aleshores (Oliva, la Font d’en Carròs) i, tot just, al costat de les cases dels propietaris més significatius d’aquest lloc, els Boamit. Amb la intenció, segurament, de reafirmar el seu prestigi i poder fer front als vassalls dels nous territoris incorporats a la casa dels Borja, i més concretament per l’administració del propietari de la casa, Pere de Borja, que com hem vist aspira a posseir aquesta senyoria. Aquest magnífic immoble és hui la seu de l’Ajuntament de Potries  i encara conserva un bon conjunt d’elements constructius i decoratius originals de la casa, i que res tenien a envejar als emprats a altres palaus nobles de l’època (bigues de fusta, reixes de ferro i magnífics paviments ceràmics).

A més a més, el carrer encara hui manté la mateixa denominació que tenia al principi del XVII, carrer de Boamit.

Podria ser que tots aquests factors descrits es donaren a la vegada, és a dir: una població morisca que cal evangelitzar; la consolidació d’un nou referent espiritual al poble amb l’església parroquial dels Sants Joans, que cal dotar de contingut; i uns nous senyors territorials que volen reafirmar el seu prestigi davant uns nous vassalls. I que de la mà d’aquests nous senyors arribés el culte i la relíquia de sant Blai a Potries. Encara que queda una darrera possibilitat, i seria l’arribada del culte i la relíquia després de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, i durant el procés de repoblació del lloc de Potries per part de població cristiana. Aquesta estava formada fonamentalment per persones d’altres llocs de la comarca, així com d’altres poblacions del regne de València, i també de Castella.

LA TRADICIÓ ORAL

L’arribada de les relíquies, com les de tantes i tantes imatges miraculoses, sempre ha  estat envoltada de llegendes i rivalitats entre els pobles que volien acollir-les, i Potries no serà una excepció. Conta la tradició que, quan hi van arribar les relíquies del sant, hi va haver una disputa entre pobles per conservar-les. Es va decidir posar-les al coble d’uns bous per tal que decidiren on es quedarien. La primera vegada els animals es dirigiren a Potries on es quedaren, però la protesta dels altres pobles va fer que es tornés a fer la prova. Fins a onze vegades anaren els bous amb les relíquies del sant a Potries, i allí quedaren per sempre a l’Església Parroquial dels Sants Joans. Justament aquests fets estan relatats als càntics o gojos que any rere any es canten en finalitzar la missa del dia 3 de febrer, festivitat de sant Blai, durant el ritual de protecció, que consisteix a passar-se la relíquia per la gola.