Potries ha constituït al llarg dels segles un important nucli d’activitat terrissera, el propi topònim de Potries té el seu origen i significat en aquest ofici artesanal. La defunció de l’últim terrisser en actiu, Àngel Domínguez, a mitjan dels anys 80, suposa el punt final d’una activitat artesanal amb tradició mil·lenària en el nostre municipi, d’una manera d’entendre la vida, d’un sistema de producció i comercialització que havien entrat en declivi anys enrere.

És aleshores quan l’Ajuntament de Potries, convençut de la singularitat d’aquest patrimoni, adquireix l’immoble i inicia un ambiciós programa de recuperació de la memòria relacionada amb la producció ceràmica en el municipi.

L’edifici, de gran interès tipològic i ambiental, presenta un habitatge tradicional amb un taller artesà associat.

A la planta baixa es troba l’espai domèstic, en ell observarem les clàssiques estances de la cuina menjador i l’alcova amb el seu mobiliari original.

Part de la planta baixa i tot el pis superior, al costat del pati i el cobert adjacent, constitueixen el sector artesanal de l’edifici.

Aquest sector conserva intactes bona part dels elements i utensilis emprats en el procés d’elaboració de la ceràmica; forn, basses de decantació, torn de peu, molí de vernís,…