Natura

Paratge natural del riu Serpis

El riu Serpis i el seu entorn, entre Alcoi i la desembocadura a Gandia, està declarat Paratge Natural protegit de la Comunitat Valenciana.

És un espai singular pel seu valor paisatgístic, ecològic i cultural, derivat d'una relació històrica harmoniosa entre l'home i el medi natural.

Els pobles d’aquest ampli territori, agrupats davall el fil conductor del riu, dibuixen un itinerari cultural on el paisatge es transforma en història. Aquesta relació es manifesta, a la integració dels pobles i camins en el paisatge, als bancals agrícoles que acompanyen la topografia natural i la ressalten, als singulars sistemes hídrics derivats del riu i l’arquitectura per ells generada, o bé al respecte històric cap als elements topogràfics que conformen la identitat del lloc, com ara vessants, crestes de muntanyes o fites topogràfiques.

El riu està limitat per les serres de Mariola i Benicadell al nord i les serres de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella i Aitana al sud, aquest tram del Serpis situat entre les províncies de València i Alacant actua, en termes ecològics i territorials, com a element connector entre la muntanya i la costa, configurant un excepcional mosaic d’ecosistemes i paisatges. Així, el riu una vegada ha abandonat el seu angost pas per la zona muntanyosa, a través dels espectaculars paratges del barranc de l’Infern al Racó del Duc, arriba a la planura pel terme municipal de Vilallonga. És en aquest lloc on el riu s’eixampla i perd desnivell, a la vegada que va excavant un llit cada vegada més profund, amb amplis meandres que deixen espectaculars gorgs curulls de vida.

Superficie
10.000 hs

Longitud
50kms

Espècies faunístiques

Vegetació

Paratge Calvari-Ermita

Al tossal més oriental, amb 136 m. d’altura, se situa el Paratge Calvari-Ermita de Potries, que està qualificat al planejament urbà del municipi com a parc públic, amb una reserva de 19.937 m², i una franja perimetral a l’àrea reservada de sòl no urbanitzable d’especial protecció pel seu valor ambiental i paisatgístic.

Els Tossalets

Al sud de la població de Potries es localitzen uns turons muntanyosos, que a penes superen els 100 m d’altitud, coneguts com Els Tossalets. Són els primers contraforts de la serra Gallinera, típics d’una orografia de transició entre la plana fluvial i les serres muntanyoses. Estos turons constituïxen unes magnífiques talaies que permeten visualitzar un extens territori, per això ha sigut un espai tradicionalment aprofitat per les diferents societats que han ocupat el territori, oferia diferents recursos, com a matèries primeres (terra, llenya) o aliments (cultius, caça).

Paisatge racó de la Porra

Espai d’interès pel seu valor ambiental i paisatgístic, es tracta d’una menuda i tranquil·la vall interior oberta a la mar, situada al sud del terme municipal, entre les partides de la Pedrera, el racó de Seguí o de l’Herbolari i les Encreuades, on s’origina el barranc de Porra, afluent del Beniteixir.

Travessant aquest paratge, i a través dels Tossalets, un camí tradicional ens condueix fins al camí que des de la Font du a Vilallonga, tot just pel pla de la Font. És a aquest lloc privilegiat on es trasllada en l’any 1955 el cementiri municipal de Potries, integrat hui al seu paisatge.

També se situa, al fons de la vall, el motor del Crist, edifici i instal·lació vinculada a l’arquitectura de l’aigua. Encara podem observar restes de vegetació forestal amb pins i carrasques, murs de pedra seca, bancals d’oliveres, garrofers i alguna vinya dispersa, a més d’alguna que altra caseta aïllada. És el testimoniatge d’un paisatge tradicional de secà engolit  a la comarca pel cultiu massiu del taronger.