L’inici del calendari festiu a Potries coincideix amb la Cavalcada dels Reis Mags. Al mes de febrer situem una de les festes que més arrelament i acceptació popular té a la nostra comarca, ens referim al tradicional Porrat de Sant Blai.

L’onomàstica d’aquest sant i màrtir es commemora el dia 3, però amb el pas dels anys la característica romeria s’ha convertit en un important referent cultural i festiu, amb una variada i completa oferta d’activitats extensiva a tota la primera quinzena del mes de febrer. És tradició que els fidels quan acudeixen a l’església parroquial es freguen la gola amb la relíquia del sant que allí es conserva, complint amb el ritual de purificació i davant les malalties, de fet sant Blai és el protector de les malalties de la gola.

Seguidament ens trobem amb la festivitat de Sant Vicent Ferrer el primer dilluns després de Pasqua, i la tradició de visitar els malalts en processó (“els combregats”). Al mes de maig se celebren les comunions; flors, murta i una entranyable jornada festiva per a la majoria dels habitants del poble. Continuem amb la festivitat de Sant Joan la nit del 23 de juny i la clàssica foguera a la plaça, encara que anys enrere la festa tenia lloc al voltant del carrer Sant Joan Baptista. El 6 d’Agost se celebra a Potries la festivitat de Sant Salvador, antigament es tractava d’una jornada plena d’activitats lúdiques (xocolatà, cucanyes, ball,..) que es desenvolupaven al carrer del mateix nom, constituïa una interessant festa de barri, de la que es conserva hui en dia la tradicional missa matutina a l’Ermita.

Arribem així a les Festes Majors a la darrera setmana completa d’agost. Un any sí, i l’altre també, els veïns del poble baixen en processó pel camí del calvari les imatges que es troben a l’ermita, el Crist de l’Agonia i la Divina Pastora. Així, amb la tradicional i pintoresca Processó de la Baixà, s’inicien les festes Majors de Potries als darrers dies del mes d’agost, encara que antigament les festes se celebraven al mes d’octubre. Les imatges romandran a l’església parroquial fins al darrer dia de festes, quan tornen a pujar pel mateix camí fins a l’ermita, a la Processó de la Pujà. El dia de Tots Sants és costum anar al cementeri per honrar els difunts i menjar les primeres mandarines. Per tancar el cicle amb les entranyables i familiars festes de Nadal, i l’acomiadament de l’any al carrer Boamit amb el toc de les campanades del rellotge de l’Ajuntament.